Papers de diari, de Tomàs Arias

             Tomàs Arias és un berguedà que es defineix com a poeta, narrador, músic i projectista. Ha publicat un parell de llibres de poemes (Romanços, Odi sobre tela), un de relats (Per a nois i paranoies) i ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes. És un d’aquells artistes eclèctics, outsiders que sobreviuen en el món ingrat de les lletres, i que, de tant en tant, un descobreix mig per casualitat, mig per recomanació. En aquest cas, i per la meva part, el descobriment de Tomàs Arias ha estat gràcies a un llibret titulat Papers de diari (L’Albí, 2010), que recull un grapat d’articles que aquest autor de Guardiola va publicar durant els anys 2007, 2008 i 2009 al diari Avui, al Periòdic d’Andorra i, sobretot, al diari gratuït Berguedà Actual.

            En els articles de Tomàs Arias hi he descobert un bon escriptor, punyent i desacomplexat, franc i independent, amb brots de lucidesa d’aquells que sovint es troben a faltar a les seccions d’opinió de la premsa periòdica d’abast nacional. Són articles incisius, personals, esmolats, irònics, sarcàstics, àcids, irreverents, descarats, que poques vegades es limiten a tocar temes circumstancials, i estan escrits amb un llenguatge vivíssim, que no evita el mot gruixut ni la pinzellada col·loquial. De vegades recorda l’estil i el tarannà de l’inclassificable, iconoclasta i discutit Salvador Sostres, per bé que Tomàs Arias no cau en el posat aristocràtitzant i reaccionari que tant agradava a qui va ser el columnista més polèmic de l’Avui. Així, a les pàgines de Papers de diari hi podem trobar des de curioses anàlisis literàries (una comparació, posem per cas, entre els estils de vida i d’escriptura de Truman Capote i Josep Pla), fins a reflexions sobre el mal o la mentida, o crítiques als poetes que no distingeixen entre “parlar del jo” i “parlar de mi”, o a l’església catòlica, o als creadors que volen ser originals i no saben que tot està dit, o als presentadors de llibres que es cenyeixen a la llagoteria, o a la monogàmia antinatural...

             Finalment, he trobat curiós que, per emmarcar el recull, hagi triat un títol tan neutre com Papers de diari, quan al llarg del llibre queda demostrada l’habilitat de Tomàs Arias per jugar amb les paraules en el títol dels articles: “Prohoms febles”, “Anem a beure”, “Amor platúnic”, “Alcohòlics, apostòlics i romàntics”... Un autor per descobrir.

(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de novembre de 2011)