El llibre de l'any, de Vicenç Pagès Jordà i Joan Mateu

Vicenç Pagès Jordà és autor de novel·les destacables, que van des de la breu i sorprenent Carta a la reina d’Anglaterra (1997) fins a la darrera i exitosa Els jugadors de Wist (2010), i d’assajos sobre literatura també molt notables, com Un tramvia anomenat text (1998) o De Robinson Crusoe a Peter Pan (2006), també ha conreat el conte, en llibres com El poeta i altres contes (2005) i, a poc a poc, s’ha convertit en un dels principals autors de la generació que va començar a publicar durant els anys noranta.

            El seu últim llibre és, però, una obra curiosa i difícil de classificar. El llibre de l’any (Labutxaca, 2011) és l’obra d’un escriptor exigent, però sobretot d’un lector insaciable, que presenta cinquanta-tres textos de la mida d’una columna de diari (de fet, parteixen d’articles publicats per l’autor a la revista Presència o al diari El Punt), acompanyats de cinquanta-tres dibuixos del pintor Joan Mateu, que s’hi relacionen en un irònic i efectiu diàleg entre pintura i literatura. Cada text està relacionat, poc o molt, amb el moment de l’any al qual va destinat i la reflexió que s’hi desenvolupa parteix, gairebé sempre, de referències a autors clàssics i universals (des de Josep Maria de Sagarra a Nikolái Gógol, passant per Txèkhov, Verne, Kafka, Valle-Inclán, Cioran, Poe, Pla, Woolf, Joyce, Calvino, Scott Fitzgerald, Cortázar, Keats, Vinyoli, Wilde, Huxley i molts altres) per tocar temes tan diversos com l’estil narratiu considerat “modern”, la proximitat entre la literatura elevada i Auschwitz, les màscares que ens posem, la mort i la bellesa, el dret a la mandra, la tendència a substituir clàssics juvenils per obres de fàcil lectura, el turisme, la vigència dels poemes de Papasseit, la rebel·lia dels joves o la relació entre vida i art.

            Pagès Jordà presenta el llibre com un “almanac literari” i, fins i tot, proposa al lector que llegeixi un article cada setmana de l’any. A la contracoberta hi podem llegir un missatge força revelador: “No us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”, una cita atribuïda a l’escriptor britànic Samuel Johnson, la imatge més coneguda del qual és un quadre de Joshua Reynolds, de 1775, titulat El lector voraç, on veiem un home grassonet –Johnson—, absolutament concentrat en la lectura d’un llibre que té, doblegat i mig rebregat, entre les mans. A El llibre de l’any, Vicenç Pagès Jordà es mostra també com un lector voraç, i demostra el profit que li han fet les bones lectures.


(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de febrer de 2012)