Steampunk nostrat

            El futurisme retro està de moda. És potser la versió més sofisticada del friquisme i és conegut amb el nom d’steampunk. Consisteix a barrejar l’estètica de l’època victoriana, o del salvatge oest, amb la fantasia i la ciència-ficció. El cinema, com en tantes altres modes, n’ha estat el principal impulsor, amb pel·lícules com les darreres adaptacions de Sherlock Holmes o Els tres mosqueters, on les lluites amb espases es barregen amb vaixells voladors i armes de foc impossibles. Es tracta d’imaginar-se una època passada on molts dels avenços tecnologics que han canviat el món hi tenen cabuda, on les realitats imaginades per Jules Verne o H.G Wells s’han materialitzat, o, dit d’una altra manera: es tracta d’imaginar-se com seria el passat si el futur s’hagués avançat. Darrerament, l’estètica steampunk (terme creat per l’escriptor K.W. Jeter a finals dels anys 80, a la revista de ciència-ficció i fantasia Locus) ha arribat al carrer també a casa nostra: gorres i ulleres d’aviador, màquines de vapor, barrets i botes de cowboy, armilles llampants... Tot i que, com tantes altres modes, l’steampunk ve dels EUA, a Barcelona hi ha botigues especialitzades i els aficionats fan trobades i preparen convencions.

            Era gairebé inevitable, doncs, que una novel·la que barreja agosaradament tants gèneres com Crim de sang (el darrer premi Sant Jordi, obra de Sebastià Alzamora) no acabés mostrant –deliberadament o sense voler-ho— unes pinzellades de retrofuturisme. A Crim de sang s’entrellacen el thriller i la novel·la històrica amb el terror gòtic i la ciència-ficció. És una novel·la transgressora, que desafia puntualment el rigor històric, sense menystenir la versemblança, i retrata la maldat humana. Entre els personatges hi ha una colla de germans maristes, que es preparen per fugir a França; un grup d’incontrolats anarquistes que negocien la fugida amb els religiosos; unes monges caputxines amagades, juntament amb el bisbe de Barcelona, que sobreviuen gràcies a l’interès del germà de la mare superiora que, en plena orgia revolucionària, vol treure rendiment de la fugida dels maristes; un comissari escèptic, amb un passat familiar tèrbol, que investiga un doble crim molt sanguinari i es veu embolicat en una trama que el supera. Fins aquí, res que s’aparti del que podria ser un thriller ambientat a la Guerra Civil, però també hi ha un vampir assedegat, que surt del seu amagatall mentre cauen les bombes sobre Barcelona; i l’aportació més steampunk de la novel·la: un metge que sembla sortit d’una novel·la gòtica, un home que duu a terme experiments secrets que desafien l’ambició humana: la creació d’un autòmat (una mena de Gòlem-Frankenstein-ciborg) en forma de cavall negre.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 18 de març de 2012)