El bagenc David Clusellas és un intel·lectual inquiet que ha dedicat temps a diferents tasques més o menys creatives: ha treballat a la ràdio, ha exercit de tècnic de cultura, ha fet de traductor, ha escrit narrativa... Com a narrador, de fet, destaca la seva sensibilitat en els textos que escriu com a integrant del col·lectiu Lola Palau. I ara, a més, acaba de publicar la versió catalana (originalment escrita i publicada en franès) d’un assaig rigorós, ben documentat i amè que ofereix una passejada (més literària que geogràfica) per la Barcelona de les darreres dècades.
Llegir Barcelona (PAM, 2023) reflexiona sobre la Barcelona d’un període històric recent i interessant, el que va del Fòrum de les Cultures (aquella Barcelona que s’havia transformat al voltant dels Jocs Olímpics i que pretenia ser el súmmum de la Modernitat) fins a la que pateix els efectes de la crisi econòmica i veu el creixement de moviments contestataris com els Indignats o l’augment del sobiranisme. I ho fa a partir de l’anàlisi de sis obres de ficció, sis novel·les escrites i publicades durant aquest període, que retraten la ciutat des de diferents expressions lingüístiques (dues són escrites en català, dues en castellà i dues en francès) i des de diferents perspectives, si bé la majoria retraten els efectes de la borratxera postolímpica i, sobretot, el desencant que la segueix. Els textos de Mercè Ibarz, Marta Rojals, Mathias Énard, Grégoire Polet, Eduardo Mendoza i Milena Busquets serveixen a David Clusellas per analitzar i mostrar com ha estat la representació literària contemporània de la capital catalana. No es tracta, però, d’una obra d’interès local. El llibre de Clusellas pot resultar interessant a qualsevol amant de la literatura, o a qui interessin els processos socials en una gran ciutat o els canvis que han viscut Barcelona i Catalunya en les darreres dècades, molt més enllà de la barcelonitat del lector o del públic francòfon a qui inicialment anava destinat. No es tracta tant d’un ruta literària física pels carrers i els espais barcelonins, sinó més aviat d’una invitació a llegir i a reflexionar sobre els processos socials, polítics, econòmics o identitaris que han viscut recentment la ciutat, el país i el món sencer.
(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de gener de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada