Cussà la civilització

 L’obra de Jordi Cussà encara no és prou coneguda. Potser no serà mai. En realitat, hauria de ser-ne molt, de coneguda –i, sobretot, llegida— perquè es fes justícia a la potència narrativa, al torrent fabulador, a la poderosa creativitat, al treball d’orfebreria lingüística i, en definitiva, a la vàlua literària que conté. Si féssim una enquesta entre lletraferits, estic segur que la novel·la més citada continuaria sent Cavalls salvatges, la primera que va publicar, una meravella narrativa sobre el món dels ionquis que no va ser, tanmateix, el seu projecte més ambiciós. Allà on Jordi Cussà va mostrar, d’una manera més absoluta, rodona i desinhibida, la força narrativa que era capaç de desplegar va ser en la «Trilogia de la Civilització», un tríptic monumental compost per La serp (Columna, 2001), El Ciclop (L’Albí, 2018) i Les muses (Comanegra, 2022), que ara Comanegra ha anunciat que publicarà complet. I ja n’ha sortit el primer volum, La serp.

La serp encadena episodis protagonitzats per una nissaga d’Empúries que, al llarg de nou segles, sobreviu enmig del fanatisme d’uns i la tirania d’altres. Per El Ciclop també desfilen tot de personatges de la més variada condició, emparentats entre ells, que es mouen pels marges de les convencions i que encarnen tota mena de virtuts, defectes i passions entre els segles IV i XIII. Finalment, Les muses comença a l’època de Ramon Llull i segueix amb personatges que sobreviuen a l’ombra de genis universals com Shakespeare, Da Vinci, Mozart o Poe, fins arribar a la psicodèlia dels anys setanta.

En conjunt, la Trilogia de la Civilització fa un recorregut de dos mil cinc-cents anys, que van des de l’antiga Grècia fins a les festes hippies. Entremig, centenars d’històries de personatges anònims que, més que no pas les dels grans personatges històrics coneguts (que també hi apareixen), fan avançar una humanitat permanentment amenaçada. És una novel·la riu, immensa, total, «una mena de mosaic sense aturador ni concert on hi ha peces de totes mides, de tots colors, de qualsevol forma i textura, a totes les rajoles» (El Ciclop). Un d’aquells reptes que només són a l’abast d’un gran autor. Un autor que exhibeix una especial debilitat pels personatges femenins, que acostumen a mostrar-se sensibles, forts, resolutius, entranyables i tràgics. Un autor capaç de fer vibrar el lector amb aventures trepidants, de sacsejar-li la consciència amb reflexions profundes i de commoure-li l’anima amb passatges d’alt voltatge poètic a través d’uns personatges moguts per la voluntat de transmetre el llegat ancestral del coneixement al llarg de la història. Perquè la Trilogia de la Civilització és sobretot un cant al coneixement com a mitjà per assolir la llibertat o, si més no, per aspirar-hi.

(Publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el 16 de febrer de 2025)