Imma Cortina ha publicat la seva tercera novel·la, El dibuixant d’indianes (L’Albí), i això és tot un esdeveniment literari a Manresa i comarca. Només ho saben les muntanyes (2015) ja va tenir força èxit, però va ser amb La cuinera dels senyors (2019) que vam comprovar que les publicacions d’Imma Cortina acaben convertides en un autèntic fenomen local. I tot fa pensar que El dibuixant d’indianes seguirà aquest mateix camí i que, tant debò, transcendirà l’àmbit més proper.
A El dibuixant d’indianes acompanyem el Mallol, un personatge complex i contradictori, en el seu procés de creixement, des de la infantesa entre les vinyes a Vilademuls, fins a les fàbriques d’indianes a Barcelona, passant per Sant Pere de Rodes i per un molí paperer de Manresa. Es tracta d’una novel·la que transcendeix gèneres (històrica, iniciàtica, d’aventures, romàntica, psicològica, de costums...) i que està magníficament ambientada al segle XVIII. Al marge d’una trama molt ben construïda que ara no desvetllarem, se’n pot destacar la prosa fluïda, que agombola, amb tota naturalitat, un portentós treball de vocabulari sobre temes tan diversos com el món de la vinya, la navegació, el dibuix i la pintura, la indústria de la filatura, la botànica o la vida quotidiana i la moda de l’època... L’època en què a Barcelona començava a florir una burgesia que convivia amb la petita noblesa local. Així, llegint El dibuixant d’indianes assistim a concerts i balls en salons sofisticats com els del Palau Moja, on treuen el cap i conviuen personatges reals com El Baró de Maldà o Erasme de Gònima; participem en combats navals al costat del conegut corsari Martí Badia; o seguim les inestimables lliçons del capellà i pedagog Baldiri Reixac.
I, encara, per si no n’hi ha prou amb els incentius literaris, un parell de sorpreses plàstiques: la magnífica il·lustració de la coberta, de l’artista Lourdes Fisa, i els 21 dibuixos de flors i plantes de Jaume Gubianas que encapçalen els capítols amb els quals s’estableix un interessant diàleg. Com a curiositat, el capítol situat a Manresa està associat al fonoll.
(Publicat a El Pou de la gallina, en el número d'abril de 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada