Lletres contra l'oblit

 

Si hi ha una característica que uneix les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany és que totes quatre parteixen de la lluita contra l’oblit o, dit d’una altra manera, totes quatre lluiten per la recuperació i reivindicació de la memòria de fets que val la pena recuperar o persones importants que no haurien de ser oblidades.

Amb Guspires de memòria (Edicions 62), per exemple, Daniel Giralt-Miracle evoca allò que recorda d’una vida dedicada al món de l’art en què ha conegut tothom que en aquest camp ha tingut a casa nostra alguna rellevància durant la segona meitat del segle XX. Uns records que, a la seva edat, només es veu capaç de fixar en forma de guspires, però que evoquen figures tan rellevants com Miró, Dalí o Tàpies. Xavi Coral, per la seva banda, recupera la memòria del seu avi durant la guerra civil, l’exili a Sant Cebrià i la immediata postguerra a Aprendre a esquivar les bales (La Campana). Coral dona forma novel·lada al testimoni escrit de l’avi, que s’erigeix com a símbol de tants soldats que, després d’haver sobreviscut a nombroses penalitats bèl·liques, no van poder tornar a casa quan es va acabar el conflicte. La passadora (Columna), de Laia Perearnau, reivindica la feina de les dones (grans oblidades de la història) que durant la guerra d’Europa arriscaven la vida per ajudar a passar la frontera als qui fugien del nazisme (pilots, soldats, jueus, resistents...) i construeix un relat de ficció capaç de recrear amb fidelitat el que diversos testimonis corroboren. Maria Carme Roca va una mica més enrere i, a Les illes interiors (Columna), recupera la figura d’una catalana tan rellevant com desconeguda, Clotilde Cerdà, filla il·legítima d’Ildefons Cerdà, el famós enginyer que va dissenyar l’Eixample, que amb la seva arpa va fascinar personalitats tan rellevants com Víctor Hugo, Wagner o Isabel II i que amb el temps va convertir-se en una gran pedagoga i feminista, però que a casa nostra havia passat del tot desapercebuda fins ara.

Tres novel·les i un assaig memorialístic. El divuit de febrer una d’aquestes quatre obres serà reconeguda com a guanyadora del vint-i-cinquè Premi Joaquim Amat-Piniella.

(Publicat a El Pou de la gallina, en el número de febrer de 2025)