dilluns, 27 de juny de 2011

Escriure el Solsonès

            Mentre llegiu aquestes ratlles, i si res no ho ha impedit, una colla d’escriptors catalans, occitans, bascos i aragonesos són al Solsonès en motiu de la XVIII Trobada d’Escriptors al Pirineu.
Avui, diumenge, és el tercer i últim dia d’aquest aplec insòlit que vol fondre la literatura amb l’espai físic pirinenc amb l’objectiu de reconstruir i actualitzar l’imaginari literari i mitològic d’aquest massís muntanyenc que alguns han identificat amb el nostre Olimp. Ara mateix, si segueixen el programa, els deu autors convocats (Yolanda Arrieta, Susanna Barquín –sí, sí, la d’aquí al costat—, Vicent Borràs, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé, Miguel Santolaria i qui signa aquest article), acompanyats pel personal de l’organització (entre els quals, alguns bons amics com Pep Coll, Ramon Sistac, Miquel Pueyo, Andreu Loncà, Miquel Viladegut i, naturalment, l’incansable Ferran Rella), potser estan visitant el nucli antic de Solsona, o contemplant els balls de Corpus, o bé dinant a l’esplèndid restaurant del Santuari de Pinós, ubicat allà on els entesos situen el centre geogràfic del Principat de Catalunya. Ens han preparat tres dies d’un atapeït programa cultural i gastronòmic.
Deia Àlex Broch, en un article de l’any 2003, publicat a la revista Àrnica, que la iniciativa reuneix dos tipus d’escriptors, els lleidatans i els que no ho són. Aquesta observació em fa certa gràcia perquè (com a alpicatí que fa divuit anys –tants com en té la Trobada— que visc a Manresa) es pot dir que compleixo totes dues condicions alhora, com també les compleix la pròpia comarca del Solsonès (a cavall entre Ponent i la Catalunya Central). Vidal Vidal, que hi ha participat en alguna ocasió, l’any 2000 comparava les trobades amb una mena de Gran Hermano per a lletraferits, pel que té de convivència entre els participants, tots ells “d’un gremi on dominen el vedetisme i l’enveja” (és clar que l’any que hi va participar l’amic Vidal, a Andorra, la majoria d’autors van quedar eclipsats per la presència rutilant de Maria de la Pau Janer). Sigui com vulgui, una iniciativa com aquesta, que contribueix a propiciar un bon ambient d’interacció entre creadors que normalment realitzent la seva tasca en solitari, ha de ser per força positiva.
            De tot plegat, com cada any, n’ha d’acabar sortint un llibre, un recull de textos narratius que es presentarà l’any 2012, si tot va bé, en la propera Trobada. Per tant, durant aquest cap de setmana, els convidats d’enguany s’hauran d’haver impregnat d’allò que rebin de la terra, del paisatge, del menjar i de la gent del Solsonès per retornar-ne una part, amb tota la modèstia (i, si pot ser, invertint alguna mica de talent), en forma de text literari.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 26 de juny de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada