diumenge, 26 de juny de 2011

Morir a Busa (sobre la XVIII Trobada d'Escriptors al Pirineu)


            L’altiplà de Busa és un punt elevat i aïllat, envoltat de cingleres tallades que el fan bastant inaccessible i, des del punt de vista militar, inexpugnable. Durant la Guerra del Francès, s’hi va aixecar un campament d’instrucció. Separat de la cinglera de Busa per un profund esvoranc, hi ha l’esperó del Capolatell, on en aquella època empresonaven els soldats napoleònics, alguns dels quals, segons s’explica, quan estaven prou desesperats es llançaven al buit mentre cridaven ”mourir á Búsa et resurgir a Paris”.
            Fa divuit anys que el pallarès Ferran Rella exerceix de coordinador, mestre de cerimònies i veritable ànima en les Trobades d’Escriptors al Pirineu. Any rere any, una colla d’escriptors són convidats, durant tres dies, en algun racó muntanyenc amb tres objectius principals: conviure i compartir experiències; impregnar-se del paisatge físic, cultural, històric i humà de l’indret; i acabar escrivint un relat, ambientat a la zona visitada, per reforçar l’imaginari literari pirinenc. Les cinc primeres edicions van tenir com a marc l’exhuberància de les Valls d’Àneu. Després, les Trobades es van anar situant en altres parts del Pirineu (com l’Alta Ribagorça, la Vall Fosca o Andorra), i més endavant va abandonar-se l’exclusivitat del català i s’hi van anar afegint escriptors d’altres llengües de l’àrea pirinenca: aragonesos, bascos i occitans. Enguany s’enceta un nou cicle de Trobades que pretén abastar també el Prepirineu. És per això que la XVIII Trobada té lloc al Solsonès aquest cap de setmana.
Avui, si se segueix l’atapeït programa, els deu autors convocats (Yolanda Arrieta, Susanna Barquín, Vicent Borràs, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé, Miguel Santolaria i un servidor), acompanyats pel personal de l’organització (Pep Coll, Ramon Sistac, Andreu Loncà, Miquel Viladegut, Miquel Pueyo o, naturalment, el mateix Ferran Rella), farem una visita a Olius i al seu insòlit cementiri modernista, caminarem fins al Pujol de la Vall d’Ora, admirarem els cingles de la serralada de Busa i rebrem explicacions sobre el que hi va passar durant la Guerra del Francès. Després de dinar, visitarem l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Graudecales i, més tard, de nou a Solsona, assistirem a la projecció del vídeo-reportatge sobre les trobades d’escriptors i a la presentació de dos llibres: Serenament, de la terra cap al cel, una antologia literària del Solsonès, i Giranto, el recull de relats de la trobada de l’any passat. Demà, als integrants d’aquesta mena de colònies per a lletraferits ens toca visitar el nucli antic de la ciutat, la festa del Corpus i el Santuari de Pinós.
En el fons, tothom qui escriu ho fa amb un punt de desesperació, per espantar fantasmes i per salvar un bocinet de la pròpia ànima. Descobrir, amb esperit creatiu, la identitat del Solsonès, la seva personalitat històrica, el seu fons cultural, la seva gastronomia... i tenir l’oportunitat d’afegir, a la seva riquesa, una visió particular (per bé que modesta) que en refoci l’imaginari, encara que no arribi a la transcendència espiritual del que per a un soldat napoleònic devia representar morir a Busa i ressuscitar a París, és una bona experiència per a un escriptor.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 25 de juny de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada