¡El mejor!

            Permeteu-me que faci una pausa per a la publicitat. L’anunci en qüestió no té gran cosa de particular. El passen per diferents cadenes de televisió. Fixem-nos, però, en la versió catalana que es pot veure a TV3. De fet, crec haver-ne vist més d’una, de versió, però en totes es produeix el mateix fenomen que ara vull comentar. Comença l’anunci i veiem tot de gent que s’extasia en tastar el iogurt grec de la marca de iogurts per excel·lència. La veu en off va repassant, en català, els mèrits del producte: que si té ingredients naturals, que si ha estat elaborat minuciosament, que si els consumidors l’han elegit Sabor de l’Any, i que si tomba i que si gira... Cap al final, una senyora que se suposa que és grega (ignoro si és la mateixa que fa anys va fer popular l’expressió Χρόνια και χρόνια, adaptada, amb ortografia castellanitzada, com a “jroña que jroña”), proclama de viva veu la principal virtut d’aquesta substància cremosa preparada amb llet fermentada: “Yogur Griego, el mejor!”. El fet curiós (o no tant) és que la senyora en qüestió, que representa una veritable aborigen de la zona més recòndita i “autèntica” de Grècia, s’expressa en castellà.

            A la versió castellana de l’anunci simplement hi ha una llicència lingüística, més o menys desvergonyida, que no afecta la normalitat. Que una senyora grega parli castellà, que és la llengua de l’anunciant i de l’anunci, no sorprèn ningú i ocupa, com a molt, el mateix nivell de quan algú parodia, macarrònicament, el francès o l’italià. La versió catalana, en canvi, dóna per a una lliçó de sociolingüística: tot l’anunci és fet en català, però els grecs hi parlen en castellà. És una d’aquelles coses que només passen aquí.

Fa una colla d’anys, en el seu llibre Dir la realitat, l’eminent sociolingüista Lluís Vicent Aracil proposava el concepte de llengua interposada. Parlava de les llengües minoritzades i deia que “un aspecte ben típic de la situació minoritària és el que he anomenat interposició o mediatització: el fet que (quasi) totes les relacions entre la comunitat lingüística de l’idioma x i la resta de la Humanitat passin per l’idioma y”. Segons les tesis d’Aracil, doncs, el castellà seria la llengua interposada entre la comunitat catalanoparlant i la resta de la Humanitat. És per això que, tan sovint, quan un catalanoparlant identifica algú com a estranger (pel color de la pell, per la rossor dels cabells o per la raó que sigui) li parla automàticament en castellà, encara que no n’entengui ni un borrall. És per això, també, que difícilment es tradueix un llibre escrit en català a cap idioma si primer no ha estat traduït al castellà. És per això que en els estadis esportius catalans les masses acostumen a vociferar eslògans i consignes en la llengua del Arcipreste de Hita (des del “Mourinho sal del banquillo” fins al típic “campeones, campeones!”). I és per això que a la senyora d’una illa grega que mai no ha tingut contacte amb el món civilitzat ningú no se la imagina parlant en català i sí, en canvi, utilitzant la llengua imperial del regne de Castella.

El camí de la llengua catalana cap a la normalitat és llarg, ardu i qui sap si impossible.

(Article publicat per Llorenç Capdevila al suplement Lectura del diari Segre el febrer de 2011)