Faulkner i Hemingway

            Quan algú pregunta a un novel·lista què hi ha d’ell i de la seua vida en els llibres que ha escrit, en els personatges que ha creat, en les escenes que ha imaginat i construït literàriament, s’hauria de trobar amb una cita tan inquietant com irrefutable que s’atribueix al gran William Faulkner: “una novel·la és la vida secreta d’un escriptor, l’obscur germà bessó d’un home”.

            El qui va ser considerat durant molt temps el rival literari (sobretot en qüestions estilístiques) de Faulkner, Ernest Hemingway, venia a dir una cosa semblant quan afirmava que “el meu psicoanalista és la meua màquina d’escriure”. Perquè escriure, en el fons, és intentar conèixer-se, és autotraduir el propi jo, és fer-se passar per un altre sense deixar de ser un mateix, és dialogar amb una mena d’”obscur germà bessó”. I els qui mai hem sucumbit a la gosadia de llençar-nos al buit de la creació literària (amb els resultats que siguin) crec que hi estaríem d’acord.

            Tot i comptar amb trajectòries força diferents, Faulkner i Hemingway coincideixen amb diversos trets biogràfics: tots dos van participar en la primera guerra mundial, es van dedicar al periodisme, van tenir problemes seriosos amb l’alcohol, van guanyar els dos premis més importants a què podien aspirar, el Pulitzer i Nobel, i van morir sexagenaris amb només un any (pràcticament exacte) de diferència... Tots dos van coincidir en el guió de To have and have not, pel·lícula de Howard Hawks, protagonitzada per un contradictori Humphrey Bogart i una joveníssima i seductora Lauren Bacall, que estava basada en una narració de Hemingway. Faulkner, seguidor de la tradició experimental europea, és autor de novel·les tan influents i memorables com Les palmeres salvatges o El brogit i la fúria. Hemingway, l’estil del qual esdevindria decisiu en la narrativa nord-americana posterior, va signar títols cabdals per entendre la literatura del segle XX, com El vell i la mar.

Aquest 2011 que acabem d’encetar commemorarem que en fa cinquanta que Hemingway va decidir acabar, d’un tret, amb la seua vida quan va saber que patia un càncer. El torn de Faulkner, que va morir l’any 1962 quan se li va complicar una ferida que s’havia fet en caure d’un cavall, arribarà, doncs, el 2012. Però sobretot, allò que uneix aquests dos escriptors americans és que són autors de grans novel·les, de grans històries de ficció, d’aquelles que, com va dir el mateix Hemingway a propòsit dels bons relats, “tenen en comú que són més autèntics que si haguessin succeït realment”.