La fi de la galàxia Gutenberg

La revolució digital ha arribat al món del llibre. L’e-book i l’e-reader, segurament amb més lentitud de la que en principi es preveia, es van fent presents entre la comunitat lectora. El cas és que a la llarga els llibres en paper podrien desaparèixer o convertir-se en objectes testimonials, aptes només per a nostàlgics de la lletra impresa i l’olor de tinta o del paper arnat que al cap dels anys s’esgrogueeix. Això no passarà d’avui per demà, ni tan sols d’un any per l’altre, però segurament es tracta d’un procés inevitable.

A molts ens pot semblar estrany haver de renunciar a olorar un llibre acabat de comprar, acariciar la coberta per saber-ne el tacte, resseguir els prestatges d’una llibreria, endreçar els llibres de la biblioteca particular i recordar la història personal que s’amaga darrere de cada volum... Però no hem d’oblidar que la generació que puja darrere nostre, la dels qui tenen menys de trenta anys, ha conviscut tota la vida amb la pantalla de l’ordinador i, més recentment, amb les pantalletes del telèfon mòbil, de l’ipod, de la Nintendo DS i de tants altres aparells que enmagatzemen una gran quantitat d’informació. No hem d’oblidar, doncs, que en els darrers vint anys s’ha estat produint un canvi cultural tan important com en el seu moment, fa cinc-cents anys, va suposar la impremta.

Com que ara mateix convivim les dues generacions lectores (la dels qui han s’han format de cara a l’ordinador i la dels qui l’hem incorporat posteriorment) el més probable és que de moment, i potser durant molts anys, el llibre electrònic hagi de conviure amb el tradicional, fins que s’acabi imposant i el faci finalment desaparèixer. Al capdavall, no oblidem que la humanitat fa uns cinc mil anys que escriu, però el llibre tal com el coneixem avui (tapa dura, fulls relligats...) prové de l’edat mitjana. Per tant, qui sap si ens toca assistir a una sensible evolució del principal suport de transmissió del coneixement. Un altre debat és com es resoldrà la qüestió dels drets i de la pirateria perquè tothom es pugui continuar guanyant les garrofes.

És innegable, al mateix temps, que l’e-book té diversos avantatges: en un aparell que cap a la butxaca hi pots emmagatzemar tota una biblioteca, els llibres mal enquadernats no se’t desintegren a les mans i, com que la despesa de producció és menor, els llibres són més econòmics. A un servidor, però, de moment que no li toquin la companyia física dels llibres que l’envolten mentre escriu aquest article. Més enllà de ser uns objectes de paper, tenen per mi un valor simbòlic que voreja el fetitxisme. És clar que també em semblava, no fa gaire, que els diaris en paper no tenien rival, i ara cada dia consultem, a través d’internet, l’edició digital de diversos de rotatius.

(Diferents versions d'aquest article van aparèixer el 2010 al Regió 7 i al suplement Lectura del diari Segre)