La tradició popular i la mitologia clàssica, especialment la grega, són a la base de l’obra del calafí Josep Maria Solà. I són, és clar, el fonament sobre el qual s’erigeix el llibre que acaba de publicar: Capbussada (L’Albí, 2024). Sempre implicat en els projectes literaris de la Catalunya central, Solà publica textos aquí i allà, en diaris i revistes, per, al cap del temps, reescriure’n alguns i aplegar-los en reculls que demostren la coherència i l’homogeneïtat de la seva narrativa: una capbussada en els orígens, en l’essència, en el rovell de l’ou del que som, de les arrels culturals que ens defineixen. Capbussar-se, submergir-se, per descobrir allò que només pot arribar amb la capbussada, com el buscador de perles de la cita inicial de Carles Riba que enceta el llibre, o del magnífic sonet de Jaume Huch que fa de portal als tres tríptics de narracions que componen el volum: Tríptic dels orígens, Tríptic de Calaf i Tríptic de la dona.
Com diu Miquel Desclot al pròleg, «Solà es torna a capbussar a les aigües profundes de l’oceà mític». Parteix de la mitologia, de la història llegendària, de la tradició rondallaire, i en fa una lectura de gran profunditat intel·lectual, perquè hi ha coses que només es poden explicar a través de la literatura, de la poesia i, com observa Desclot, «el pensament mític és un pensament poètic», que serveix per «penetrar en aquell inconegut on el llenguatge verbal racional no pot arribar». I és així que Solà, quan parafraseja El mal caçador, quan recrea els orígens llegendaris de l’Anoia o de l’Alta Segarra, quan imagina l’origen del suposat maxil·lar de balena de l’església de Sant Pere de Boixadors, quan se situa en l’època barroca al costat de l’escultor que va idear el retaule de Calaf, quan escriu una faula al voltant de la coneguda llegenda del mercat calafí, quan recupera l’ogre peladits per construir un conte tan bell com tràgic, quan situa quatre dones que odien els pares respectius davant d’un psiquiatre, quan reivindica la força femenina amb dones que estudien la mitologia grega i aconsegueixen refer-se, poc o molt, de desenganys amorosos o de fets més traumàtics... Quan fa tot això, Solà explora, al capdavall, racons universals de la naturalesa humana.
(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'abril de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada