Pels volts de Setmana Santa, en el marc de la Festa de la Mare de Déu dels Dolors de Bellpuig, se celebra, des de fa més de trenta anys i promogut per l’Ajuntament d’aquesta localitat del Pla d’Urgell, el lliurament dels guardons del que segurament és el certamen més important relacionat amb la cultura popular que es convoca al país i que porta el nom d’un dels principals folkloristes de casa nostra: els Premis Valeri Serra Boldú de Cultura Popular, que tenen com a objectiu promoure la recuperació i divulgació del patrimoni cultural (tradicions, llegendes, dites, costums) dels Països Catalans. No sé si som sempre prou conscients de la importància d’aquestes iniciatives per mantenir viva una identitat cultural que no deu ser millor ni pitjor que qualsevol altra, però que és la nostra, la que hem heretat i la que hauríem de preservar.
En la categoria absoluta, el Premi, que té una considerable dotació econòmica, és per a un assaig sobre recerca en l’àmbit del patrimoni etnològic i immaterial, que posteriorment serà publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Les catagories infantil i juvenil, per la seva banda, obertes a nois i noies de tot el territori lingüístic, es convoquen amb la complicitat de l’Institut Lo Pla d’Urgell i serveixen per despertar en els joves l’interès per la cultura popular que defineix la identitat catalana. I és que un dels grans valors del concurs, no en tinc cap dubte, és la connexió generacional que s’estableix al seu recer, perquè sovint, la jovenalla que s’hi volen presentar entrevisten els padrins com a font principal de la recerca. I això permet connectar generacions que moltes vegades, avui dia, estan massa desconnectades entre elles. Aquesta interacció generacional és imprescindible per a la preservació de la riquesa cultural, històrica i lingüística de la qual, inevitablement, estem cridats a ser dipositaris si no volem que desaparegui.
No descobreixo res si dic que vivim en un món dominat per les noves tecnologies i l’impacte visual permanent a través de les pantalles, en què tot va tan de pressa que amb prou feines veiem com passa el temps i com el perdem, en què la immediatesa és la divisa que domina la voluntat dels humans, en què la globalització ens fa vulnerables a la influència (lingüística i cultural) forastera al mateix temps que oblidem allò que ens han transmès, en què sempre estem connectats amb tothom i alhora desconnectats del que ens envolta... I en aquest món, mantenir i promoure un projecte que té l’objectiu de conservar la memòria col·lectiva, promoure l’interès per recuperar les arrels que ens han fet com som, fer un cop d’ull al passat per entendre el present i encarar el futur amb amor propi, és d’un mèrit absolutament lloable.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 14 d'abril de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada