El faroner

 

Al desembre va aparèixer el primer volum dels textos dispersos que el Lluís Calderer va publicar ací i allà durant més de quaranta anys i que l’autor va batejar com a «Intents d’aproximació», qualificatiu carregat de modèstia que, tot evitant la paraula «assaig» però cenyint-se a l’essència d’aquest gènere, amaga veritables joies. A l’ombra del faroner (L’Albí) recull assajos sobre literatura publicats entre el 1976 i el 1989 en mitjans com Faig, Regió7 o El Pou de la gallina. El volum, a més, compta amb un pòrtic entranyable de Feliu Formosa i un epíleg brillant de Joaquim Noguero.

Els textos de Calderer es passegen per l’obra de grans poetes (Carles Riba, Joan Maragall, Konstandinos Kavafis, Pere Fons, Miquel Desclot, J V Foix, Salvador Espriu, Josep Carner, Marià Manent, Feliu Formosa, Josep Palau i Fabre, Rilke), narradors (Baltasar Porcel, Eduard Mörike, Joan Perucho, Isaac Babel, Roberto Pazzi), assagistes (Gaziel, J N Santaeulàlia) i cineastes (Luchino Visconti, Fritz Lang). Alguns dels papers, en canvi, més que no pas penetrar en l’obra d’un artista, reflexionen sobre qüestions relacionades amb l’art i la cultura (la importància de la qualitat per sobre de la quantitat, la tendència consumista que ha incentivat el mal gust, o la llegenda com a gènere narratiu «ahistòric»). En tots els textos del volum sentim la veu de Calderer, la veu del lector voraç i del divulgador lúcid, del savi que convida a llegir, de l’intel·lectual discret, pausat i tranquil (però també ambiciós) que, lluny de voler fer una exhibició de coneixements, analitza amb rigor, deteniment i sensibilitat allò que ha llegit, hi aboca llum i, sense demanar res a canvi, ho comparteix amb tothom que vulgui seguir (o, senzillament, escoltar) les seves orientacions.

A l’ombra del faroner és una oportunitat, per a aquells que el vam conèixer i admirar, de recuperar la saviesa, la lucidesa i la capacitat de compartir idees que Calderer prodigava generosament. I això, per a tots els qui enyorem el seu guiatge, pot esdevenir, si més no, un consol temporal que ens farà sentir-lo (i tenir-lo) encara a prop, si més no mentre esperem que aparegui el següent volum d’aquests excel·lents «intents d’aproximació».

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de juny de 2024)