Josep Maria Aloy i l'amor pels llibres

Demà, a Bagà, en el marc de la Fira del Llibre del Berguedà, hi ha una presentació - taula rodona al voltant de la literatura infantil i juvenil tot presentant el llibre Et diran que llegeixis, Bernat, del Josep Maria Aloy, en la qual jo també estic convidat a participar. Aprofito per redifondre aquest article que, fa poc més o menys un any vaig publicar sobre el llibre.

            La literatura catalana gaudeix, des de fa anys, d’una fertilitat creativa excepcional i envejable, que supera les expectatives que es podrien esperar d’una literatura aixoplugada sota una cultura tan anormal, menystinguda i precària com la nostra. Tot i la doble marginalitat que suposa, doncs, fer llibres per a joves en català, fins i tot en aquest terreny comptem, des dels anys seixanta del segle passat, amb veritables clàssics i amb autors de primer ordre. I per si algú en dubta, el manresà Josep Maria Aloy acaba de publicar, a L’Albí, Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010).

            No és un cas aïllat. Altres autors catalans han publicat, els darrers anys, assajos sobre la literatura infantil i juvenil: Vicenç Pagès Jordà, De Robinson Crusoe a Peter Pan (Proa, 2007); Emili Teixidor, La lectura o la vida (Columna, 2007); o el també manresà Pep Molist, Dins del mirall (Graó, 2008). Si hi ha, però, una veu autoritzada per repassar el que s’ha fet a casa nostra, des dels anys seixanta, en el camp de la literatura per a infants i joves és Josep Maria Aloy.

            L’assaig d’Aloy, tanmateix, no es presenta en forma de manual teòric, acadèmic i canònic, sinó com un monòleg (molt amè) en què l’autor s’adreça al seu fill Bernat a fi de guiar-lo, com a pare, per tal que esdevingui lector i, si pot ser, un bon lector. Aquesta circumstància fa que el llibre tingui un to més personal, directe i, fins i tot, tendre, la qual cosa no vol dir que no hi hagi rigor en tot allò que s’hi afirma. Aloy no parla tan sols d’autors. En molts dels casos parla d’amics; i aquest parlar d’amics al seu fill Bernat dóna una calidesa insòlita a un llibre que, per damunt de tot, parla d’amor: cap a la literatura i cap al fill, a qui vol deixar com a llegat, justament, l’amor pels llibres (“Llegeix, Bernat –li diu—, perquè no hi ha res que et pugui ajudar tant a créixer i a ser feliç com el fet de llegir. (···) T’ho dic jo que no acostumo a enganyar mai a ningú i menys a tu. Paraula de pare!”).

            Et diran que llegeixis, Bernat repassa molts dels títols imprescindibles de la literatura catalana per a joves dels darrers cinquanta anys, des d’autors com Sebastià Sorribas o Emili Teixidor, fins a d’altres com Pep Coll o Antoni Garcia Llorca, passant per noms importants com Teresa Duran o Gabriel Janer Manila, i amb especial atenció per dos dels grans noms: Joaquim Carbó i, sobretot, Josep Vallverdú, de qui Aloy és biògraf i amic personal, i a qui qualifica de degà dels escriptors catalans de literatura per a joves. Tot i que la novel·la és el gènere amb més presència, no s’oblida del conte, la poesia o el teatre. També hi ha un capítol dedicat a la literatura infantil i juvenil que es fa a les Illes, “d’una qualitat i un interès difícils de trobar”. Sortint de l’àmbit català, a més, Aloy no pot estar-se de repassar tres grans autors europeus: Gianni Rodari, Michael Ende i Roald Dahl.

            Com diu Lluís Calderer en el pròleg, Et diran que llegeixis, Bernat és un “llibre susceptible de fer molt bon servei” a mestres i educadors, a pares i lectors en general, perquè ofereix “orientacions clares, solvents, honestes i responsables”. Com en tot assaig escrit des d’una perspectiva personal i subjectiva, potser hi haurà qui hi trobarà mancances o preferències desmesurades, però ningú no podrà negar que és un llibre escrit per algú que sap de què parla, i que ho fa amb honestedat i amor per la literatura.

(Article publicat al Regió7 l'any 2010)