Mediocritat i deliri

            La mediocritat, una vegada més, ha dominat la campanya de les eleccions municipals. Mediocres han estat els arguments (la majoria de partits basaven el discurs en la crítica als defectes dels altres i poques vegades exhibien virtuts pròpies o proposaven solucions), la posada en escena (mítings d’autoconsum, davant d’auditoris convençuts d’entrada), i fins i tot en els eslògans (previsibles i neutres).

            La veritat és que ja ens comencen a tenir acostumats a aquesta mena de campanyes soporíferes i repetitives, i per més que els mitjans públics facin simbòliques protestes per les quotes imposades de presència dels partits a les notícies, les mateixes corporacions mediàtiques acaben contribuint a l’avorriment general, com demostra el fet que TV3 emetés un debat, per a tot el país, només amb els candidats per Barcelona.

            Fa un parell de dècades, en unes eleccions al Parlament, ERC va llençar un paquet d’espots en els quals presentaven l’aleshores candidat Àngel Colom en un hipotètic futur on exercia com a president d’una Catalunya sobirana: aquí aprovava una llei, allà exhibia bones relacions amb els veïns d’Espanya, en una altra banda gestionava la bona convivència entre les cultures que formarien l’entramat social del país... Es podia estar més o menys d’acord amb els postulats ideològics del partit, però no és pot negar que la campanya republicana era a la vegada prou agosarada (per primer cop, després de la transició, un partit es mostrava obertament independentista), atractiva (l’estètica era innovadora) i respectuosa (el missatge no era gens excloent).

            La cosa, però, ha canviat fins al punt que, en aquestes darreres eleccions, les propostes de publicitat electoral més agosarades bandegen la mediocritat general no pas per innovar, sinó per caure en la barroeria i en el populisme. La palma se l’ha emportat l’anunci d’un partit xenòfob. Podeu trobar el vídeo a Youtube si teclegeu “PxC spot”. Hi veureu el missatge “Catalunya 2011” que precedeix tres noies que salten a corda. L’escena impacta perquè les suposades col·legiales, que volen passar per criatures innocents, són noies ben alimentades a qui Déu Nostre Senyor ha dotat de generoses proporcions, i la seva indumentària (minifaldilles, botes altes, talons i camises tibants) més aviat recorda els preliminars d’un vídeo eròtic casolà. Mentre esperem que en qualsevol moment surti Nacho Vidal i comenci a repartir xarop de canya, la imatge es fon i apareixen unes altres lletres: “Catalunya 2025”. Acte seguit, veiem tres figures tapades de cap a peus, saltant a corda, amb càntics àrabs de fons. Finalment, treu el cap l’inefable candidat i diu que cal votar el seu partit si volem evitar que els patis de les escoles catalanes s’omplin de nenes amb burca. Delirant.

(Article publicat el dia 29 de maig de 2011 al suplement Lectura del diari Segre)